Quédate conmigo!

I això va fer la meitat del territori espanyol dissabte a la nit. Es va quedar amb Pastora Soler i la seva actuació a Bakú a la cinquanta-setena edició del festival europeu de la cançó: Eurovisión.

Pastora Soler va batre rècords a TVE. La seva actuació a la final d'Eurovisión, celebrada al Crystal Hall de Bakú, va aconseguir ser el minut d'or de la televisió amb una audiència de més de 8,7 milions d'espectadors i una quota de pantalla per a La 1 de TVE del 52, 8 per cent.

La cantant va estar senzillament magnífica. No hi ha cap retret a la seva actuació, tot el contrari. Ben plantada a l'escenari, buscant la complicitat de la càmera, amb una veu portentosa a l'altura del que exigeix el festival, una meravellosa realització televisiva que va treure el màxim partit a l'actuació. Tot i així no va ser suficient.

Lluitàvem contra molts països que enguany van apostar per balades i això va passar factura, deixant a contrincants com Serbia, Alemania, Albania o Estonia per davant de Pastora.

El que sí es cert és que gràcies a aquest desè lloc, hem aconseguit netejar la imatge de la representació espanyola al festival dels últims anys. I és que per molt que diguin, Eurovisión suposa molt més que una sola actuació. Son mesos de preparació, rodes de premsa, assajos. I això suposa donar tot de cadascun dels candidats.

Sota el meu parer, s’ha d’insistir a TVE que continui per aquest camí que ha marcat aquest any, i que sobretot, no el perdi en cap moment. Només així aconseguirem veure resultats com en el seu moment va fer Alemania. I el que és encara més cert, es que feia anys que no em sentia representat per la candidatura espanyola. Exactament 11!

Eurovisión ha estat un festival molt castigat a Espanya quan, allà cap a mitjans dels anys 90, Espanya va començar a perdre força amb candidats descafeinats. Bé és cert que el fort cop que va rebre l'any 1995 quedant segona amb una de les millors veus mai escoltades en aquest festival va suposar un punt d'inflexió en la visió del públic sobre un festival que va posar en dubte si cançó era igual a bona veu i exel·ent execució o a conjunt musical. I Noruega va prendre'ns el reconeixement amb una canço gairebé instrumental: Nocturne. Anabel Conde, la malaguenya que ens representava aquell any es va conformar, com ho van fer en el seu moment Mocedades, Betty Missiego o la carismàtica Karina amb una segona posició. Van trigar 6 anys més, fins el 2001 quan David Civera va tornar les esperances al país prenent una sisena posició. I seguit d'ell els mediàtics triunfitos, procedit d'uns anys de bones audiències, Eurovisión va aconseguir una expectació rècord a Espanya gràcies a l'elecció del representant mitjançant el programa Operación Triunfo el 2002, 2003 i 2004, obtenint a més un relatiu èxit en les classificacions d'aquests anys (7a, 8a i 10a respectativament). Fins que finalment, el 2005 TVE ens aboca al desastre fent un programa per escollir la seva candidatura, quedant seleccionada la cançó Brujería, per Son de Sol. Desastre. Un absolut desastre.

El 2008 també es va batre rècord d'audiència mitjançant l'elecció del polèmic Rodolfo Chikilicuatre, personatge paròdic de ficció interpretat per David Fernández Ortiz, i incubat al canal privat La Sexta, tot i la indignació d'una part del públic i mitjans de comunicació.

El 2009 TVE va decidir prendre la selecció d'una manera més seriosa, professionalitzant el sistema d'elecció de representant d'Espanya al festival i ser escollida la cantant Soraya amb la cançó La noche es para mi, sense èxit en la classificació del festival (22a).

Tres anys després TVE torna a fer elecció interna i aquest cop SI HEM ENCERTAT!

Amb aquest petit repàs a la història de participació espanyola només vull posar una cosa de manifest. I es que només mica en mica i demostrant de nou que hi ha inetrès pel festival i interès per lluir qualitat, aconseguirem que ens mimin de nou i tornarem a aconseguir vots com anys enrere els rebíem. Només cal dues coses: professionalitat i ganes de treballar. La resta vindrà sol. I si no, temps al temps.

Això només és el principi de la nova etapa espanyola al festival. Així que ja sabeu, per pròximes edicions del festival: Quédate conmigo!

Y vosaltres, recordeu alguna actuación d'Eurovisión especialment?

Us deixo un recull dels últims anys amb el que concideixo bastant. 

Eric - Daiquiri de Fresa