A contrarellotge.

Aquesta entrada tracta de quelcom que a la majoria d’alumnes d’aquesta assignatura ens preocupa a l’hora de realitzar les pràctiques: el temps. Una de les principals característiques de les classes pràctiques és la realització i entrega dels exercicis on time, el que suposa tenir un temps molt limitat per desenvolupar un briefing determinat.

Podria semblar que treballar sota la pressió del temps és contraproduent perquè si posar en pràctica diferents tècniques de redacció és l’objectiu principal de les classes, fer-ho sota excessiva pressió podria impedir entendre i desenvolupar-les correctament. També podríem pensar que la manca de costum a aquesta pressió augmenta les possibilitats de cometre errors tant gramaticals com sintàctics i que per tant el nivell dels exercicis és inferior al real.

Tanmateix, aquests arguments poden prendre’s des d’un altre punt de vista. No només és important allò que se’ns transmet (contingut de l’assignatura), la manera amb què es fa (sota pressió) també ho és. El treballar sota pressió no deixa de ser un bon entrenament per acostumar-se a treballar en situacions professionals difícils i entendre millor el funcionament del món laboral. A més a més la manca de temps ajuda a aprendre a economitzar el temps i els recursos i potenciar l’eficàcia de les nostres tasques.

Tots cometem errors degut a la manca de temps i a la pressió psicològica que això suposa però eficàcia és un concepte que hem d’incorporar als nostres mètodes de treball. Treballar amb temps reduïts és realment important perquè s'incorporen als exercicis proposats dificultats que fins el moment no havíem afrontat. Al cap i a la fi a la Universitat ens preparem per al món laboral i és aquí on se’ns exigirà el màxim en un temps mínim.

Mousse de fresa – Clara Rodriguez