domingo, 13 de mayo de 2012

Tasta el jazz


Presentem la primera de totes les melmelades que veurem en el blog. 
Aquesta és una secció dedicada a presentar peces nostres, realitzades en diferents asignatures. Us presento "Tasta el Jazz…" Una campanya dissenyada en el marc de l'assignatura Disseny I de primer curs.

Tasta el jazz. Mossega'l. Fes-lo teu. 

El cos del copy diu el següent:
Deixa’t seduir per la música, l’ambient i tot el que HEINEKEN té per oferir-te en un festival on la millor música i la sensualitat tenen una cita molt especial amb tu.

És un cartell pensat com una simfonia de colors que recorda, per antonomàsia, l'organitzador del festival: Heineken. La combinació estrident de vermell i verd, juntament amb el blanc i negre crea un joc de contrastos que capta ràpidament l'atenció de qui passeja pel carrer. 

Aquest és l'esperit d'una campanya que combina dos elements essencials de la música jazz: la sensualitat i la veu. És evident que la veu humana és un dels instruments més expressius dels quals gaudeix la música jazz, fins al punt que molts músics tractin d'imitar la veu humana amb els seus instruments, un fenomen que és particularment evident en els sons de trompetistes i trombonistes. D'altra banda, la influència dels instrumentistes sobre els cantants de jazz és indubtable. Tant és així que a l'hora de tractar les veus, molts cantants decideixen fer-ho com si d'un instrument més es tractés.

No és d'estranyar doncs que l'element visual central de tota la campanya siguin uns llavis, aïllats i completament destinats a "informar"  al públic. Llavis que destaquen per les seves formes corbes, remarcadament femenines i, ara si, sensuals. I que, com no podía ser d'una altra forma, adquireixen el seu sentit més avanguardista amb el color lligat a la marca de la cervesa: el verd.

Arribats a aquest punt, explicaré quina va ser la meva font d'inspiració. Recordeu aquella primera campanya de Martini on se'ns va presentar al tan admirat "chico Martini" i que tant va seduïr amb el seu gest dels llavis? (Gest que, per una altra banda, forma part d'una película francesa dels 60 À bout de souffle de Jean - Luc Godard)

Aquí us deixo la campanya que va inspirar-me per portar aquesta a la pràctica.


I ara us deixo, vaig a escoltar un dels meus discos de jazz.

I vosaltres? Heu tastat mai el jazz en viu i en directe? Ho recomano!

Eric - Daiquiri de Fresa


No hay comentarios:

Publicar un comentario