Quan les imatges desprenen colors, sons i sensacions. Canals de comunicació.

Campanya de Heineken

Quan es tracta d'analitzar campanyes, es poden analitzar des de moltes vesanys diferents, però una de les més interessants sota el meu parer és la dels canals de comunicació.

En la branca de la neurolingüística, es parla de cinestèsic, Visual i Auditiu com les 3 grans classificacions de com l'ésser humà percep el món.

Tots utilitzem els 3 canals de comunicació d'acord a les circumstàncies, encara que només un és el principal en un determinat moment. Solem desenvolupar més un quela resta, quan ens trobem amb una altra persona que utilitza com a canal primari, un de diferent al nostre, diem que no tenim "química" o no ho "veiem" compatible o el que "diu no em sona coherent".

Vegem un exemple amb la música: si em connecto amb la música des del auditiu,segurament tancaré els ulls i anularé la resta de sentits. Si la música provoca sensacions en mi, estic connectat al canal cinestèsic. En canvi, si quan escolto música puc veure aquestes melodies, estic connectat al canal visual.

Així funcionem i percebem el món i en base a això ens comuniquem. Alguns no desenvolupen els tres canals per igual, i sempre tenim un de principal de comunicació.

Heineken és una marca de cervesa que destaca per la qualitat i originalitat de les seves campanyes publicitàries. I per saber conjugar tots tres canals de manera sencilla en una sola imatge.

Quan observo aquesta imatge, el fet que no hi hagi un fons definit, sinó un color llis al fons, em permet imaginar qualsevol espai o situació en la que una persona pugui dur a terme aquest acte tan quotidià com prendre’s una beguda. Per la lluminositat de la imatge puc imaginar una persona en un espai assolellat a ple estiu (detall del mosquit), cansat i acalorat motiu pel qual s’atura per descansar i prendre’s una cervesa.

Pel que fa al canal auditiu, observant aquesta imatge puc arribar a pensar en el soroll del mosquit, com pot arribar a ser de molest. Tanmateix, el primer que em ve a la ment en veure aquesta fotografia és el soroll que produeix el fet d’empassar un glop de cervesa, el “glup, glup, glup” ràpid conseqüència de la necessitat de fer passar la set.

D’entre els tres canals de comunicació a través dels quals som capaços de rebre informació i transmetre-la, el cinestèsic és el que em transmet més, ja que a partir d’observar aquesta imatge puc imaginar la sensació que em produeix tenir un mosquit al coll, la set del protagonista i com a conseqüència el plaer d’apaivagar la set i, lligat a aquest acte, la sensació de frescor de prendre’m una beguda refrescant amb un sabor únic, el sabor de la cervesa Heineken.

I tu, qué veus en aquesta imatge? I qué hi sents? I què et fa sentir?

Eric - Daiquiri de Fresa