Perquè he plorat?

Perquè he plorat?

Musical Mar i Cel 

Dagoll Dagom

BLANCA:

Sempre he mirat a l’infinit

Sempre he buscat l’ultima estrella.

Sempre he pensat, sempre m’han dit

Que el món és una meravella.

Jo que en les nits de somni ardent

En blancs llençols i parets blanques,

Veia passar feliç la gent,

Amb la mirada clara i franca.

SAÏD:

Sempre he mirat de ser el més fort. 

BLANCA:

Jo sempre he vist florir la sort.

SAÏD:

Sempre he lluitat per sobreviure.

BLANCA:

Jo al meu voltant he vist somriure.

SAÏD:

Sempre he volgut morir matant.

BLANCA:

Tota la vida he estat jugant.

SAÏD:

Sempre m’he anat jugant la vida.

BLANCA:

I no m’he fet mai cap ferida.

SAÏD:

Perquè ha plorat

Perquè ha plorat

Com mai no havia vist plorar.

BLANCA:

Que m’ha passat,

Que m’ha passat?

BLANCA I SAÏD:

Per què he/ha plorat,

Per què he ha plorat

Com mai no havia vist plorar?/

Com mai no havia vist plorar (bis)

BLANCA:

Ara em desperto al fons d’un pou

Veig que en el món la gent s’odia

I en la foscor tot es remou

Com si no hi fos la llum del dia

Per ells la guerra és important

I tot és lluita i envestida

D’homes ferotges i inhumans

Que no s’estimen ni la vida.

SAÏD:

Però en aquest món cruel i sord...

BLANCA:

Però en mig de l’odi i del horror...

SAÏD:

hi ha qui no vol arrossegar-se;

BLANCA:

hi ha qui no es creu aquesta farsa

SAÏD:

hi ha algú que porta un món tan nou...

BLANCA:

veig una llum al fons del pou...

SAÏD:

que em fa tornar començar a viure.

BLANCA:

hi ha algú que lluita per ser lliure.

SAÏD:

Per què ha plorat

per que ha plorat?

BLANCA:

què m’ha passat

què m’ha passat?

BLANCA I SAÏD:

Per què he/ha plorat,

per què he/ ha plorat

per qui no havia de plorar?/com mai no havia vist plorar(bis)

És una de les cançons més aplaudides i recordades del musical “Mar i Cel”.  Fantàstic. Recordo escoltar-lo a casa quan era petit i fer-ne una representació a l’escola. L’any 2005 quan van decidir tornar a posar-lo en escena el vaig gaudir un total de tres cops. I segueix emocionant-me com la primera vegada. Com aquella tarda a casa quan el vaig escoltar de ben petit. No deixa de tractar-se d’una versió de Romeu i Julieta  però amb moros i cristians. Amor prohibit. Amor impossible. Amor condemnat.

Blanca s’assabenta de la història de Saïd, de com els van fer fora de les seves terres, com van matar la seva mare i va ser expulsat del país. En descobrir una història tant dramàtica no pot contenir el plor, malgrat que sigui pel que fins aleshores considerava el seu enemic. Llàgrimes autèntiques que sorprenen el rostre de la bella cristiana i colpegen el cor del sanguinari corsari. Llàgrimes que fan qüestionar-se a tots dos personatges el per què de la crueltat de l’èsser humà.

S’ha de reconèixer que la cançó guanya un dos-cents per cent amb la interpretació dels cantants i la posada en escena. Però una de les coses que més m’ha agradat sempre es la superposició de les seves paraules. M’agrada molt la idea de com es creuen els seus sentiments, sentiments que són idèntics però interioritzats en dos mons completament oposats: la innocència de Blanca i l’instint de supervivència d’en Saïd. Dos mons que estan desitjant trobar-se per convertir-se en un de sol, que es necessiten per complementar-se.

Un altre recurs que sempre m’ha cridat molt l’atenció és l’anàfora – recurs literari que consisteix en repetir una seqüència de paraules al començament de clàusules (oracions o versos) consecutives, tot emfatitzant-les i donant-los simetria.­– És evident que en aquesta composició s’utilitza diverses vegades, així com a mi mateix m’agrada escriure utilitzant aquest mateix recurs. Veiem alguns exemples:

 SAÏD:

Però en aquest món cruel i sord...

BLANCA:

Però en mig de l’odi i del horror...

SAÏD:

hi ha qui no vol arrossegar-se;

BLANCA:

hi ha qui no es creu aquesta farsa

SAÏD:

hi ha algú que porta un món tan nou...

BLANCA:

veig una llum al fons del pou...

SAÏD:

que em fa tornar començar a viure.

BLANCA:

hi ha algú que lluita per ser lliure.

En aquest fragment veiem com les frases de cada personatges comencen amb repeticions reiterades de les mateixes paraules de l’altre company.”Però”, “hi ha qui”, “hi ha algú”... són alguns dels exemples que hi trobem. Charles Dickens és un dels escriptors més coneguts pel seu us de l’anàfora. L’anàfora a més és un recurs molt utilitzat en el món publicitari i en la creació d’eslògans potents i fàcils de recordar:

• Juguete completo, juguete comansi (Aquest té uns quans anys ja...)
• Fem Barça, fem fundació

Una història explicada tantes vegades. Portada al cine, escrita, versionada, cantada, actuada... Una història que tots coneixem bé però que, a qui més qui menys, sempre ens acaba enganxant. West Side Story, Dirty Dancing, Shakespeare in Love, Brokeback Mountain són només alguns exemples que tinc ara mateix davant meu, a la meva prestatgeria.

I en publicitat? Quants anuncis sou capaços de recordar que parlin, rememorin o tinguin com a referent a Romeu i Julieta? Us en deixo un parell.

Campaña H&M per David La Chapelle
(Molt emotiu)

Campaña Optimus 3G - Portugal
Marco Martins, BBDO

Espero respostes !!

Daiquiri de Fresa (Eric)