domingo, 24 de junio de 2012

Professionalització

Són moltes les vegades que hem sentit a dir que l’expressió corporal i l’actitud són molt importants a l’hora de parlar en públic. Com hem estudiat, hem de desenvolupar un estil personal i mitjançant diverses tècniques hem d’empatitzar amb l’audiència per transmetre els missatges de la millor manera possible. L’oratòria, però, no només és una eina útil per a candidats polítics o per professionals de les relacions públiques, l’oratòria és important per tots i en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Sovint també sentim a dir que la publicitat i es relacions públiques són un món de plàstic on es creen aparences falses que amaguen la realitat. De fet, a vegades passa que els representants importants d’empreses o presidents del govern han sigut educats per reproduir certs moviments de manera mecànica per ser més eficaços. També, que als discursos escrits no només hi ha el text a dir sinó que hi ha els gestos que s’han de realitzar a cada moment per emfatitzar allò que es diu.
Allò que a l’opinió pública li pot semblar més negatiu d’això no és el fet de que els moviments a realitzar estiguin escrits en un paper perquè la majoria de nosaltres planifiquem què farem quan assagem una presentació oral. El més negatiu, allò que dóna imatge de manipulació, és que aquests discursos no han estat escrits pels oradors sinó per professionals que han estudiat sobre comunicació no verbal. Estem, doncs, davant la professionalització absoluta de l’oratòria. L’orador ja no és qui programa el seu discurs i qui assaja la gesticulació, l’orador no és sinó un titella que simplement serveix de pont entre un missatge i un receptor.
La publicitat i les relacions públiques tenen mala imatge. Per què? Realment són diferents al funcionament humà? Crec que en la paraula professionalització està la resposta. La ment publicitària no és tan llunyana a la ment humana. La publicitat ven productes, l’home es ven a si mateix; la publicitat només ressalta les qualitats, l’home amaga els defectes; la publicitat persuadeix, l’home també. I el més important, la publicitat són persones, les empreses són persones, i aquestes persones són tan humanes com la resta. Per què, doncs, aquestes estan mal vistes? La meva resposta és que perquè les seves motivacions, les seves funcions, són mecàniques, són econòmiques, són a gran escala i són, per tant, fredes. Una multinacional i un petit comerç tenen objectius semblants: sobreviure en el mercat i treure profit econòmic. La diferència: el mitjà per assolir-los.

Clara Rodriguez - Mousse de fresa

No hay comentarios:

Publicar un comentario